DIVENDRES, 30 DE JULIOL

PROGRAMA
PRIMERA PART

Anna Brull – Le nozze di Figaro“Voi che sapete”, de W.A. Mozart
Cherubino és el patge del comte Almaviva. És un jovenet; per això l’interpreta una dona vestida d’home. Està secretament enamorat de la comtessa Rossina. La minyona Susanna el porta davant la comtessa, on l’avergonyit i trasbalsat Cherubino confessa el seu amor; en aquest cas, el primer amor.
Isaac Galán – Die Zauberflöte – ” Papagena! Weibchen! Täubchen!”, de W.A. Mozart – 
Papageno és un ocellaire al servei de la Reina de la Nit. A diferència del príncep Tamino, les seves aspiracions vitals són molt senzilles: menjar, beure i trobar una noia més o menys com ell i que l’estimi. I quan ja semblava que l’havia trobada, va i la perd! Sort de les campanetes màgiques que li van donar els tres Nois.
Duo –  Don Giovanni – “Là ci darem la mano”, de W.A. Mozart
Don Giovanni és un llibertí, un cràpula i un seductor. Tot i estar promès amb Donna Elvira, sedueix Donna Anna i mata el pare d’aquesta, el Commendatore. Ara s’ha enamorat d’una jove vilatana, Zerlina, que està a punt de casar-se. La pren de la mà i la convida a casa seva…
Isaac Galán – Il turco in Italia – “Se ho da dirla avrei molto piacere”, de G. Rossini 
Selim és un príncep turc a qui li agrada viatjar i les dones. Acaba d’arribar a Nàpols, on troba un seu antic amor, la gitana Zaida. Ara s’ha enamorat de la frívola Fiorilla, que ja té un amant, el gelós cavaller Narciso, i un marit, el calçasses Geronio. El pobre Geronio veu resignat com la seva dona marxarà amb el príncep turc.
Anna Brull – Carmen – “Habanera”, de G. Bizet
“L’amor és un ocell rebel”; així es presenta Carmencita, la cigarrera de Sevilla. Amb ritme cubà, la dona fatal expressa la seva idea de l’amor, que va i bé, que quan els vols atrapar, se t’escapa i, quan te’ns vols escapar, t’atrapa.
Duo – Die lustige Witwe – “Lippen schweigen”, de F. Léhar
El comte Danilo Danilowitsch ha d’enamorar la vídua Hanna Glawari, hereva d’una immensa fortuna, perquè, un cop casats, els diners no marxin a París sinó que tornin a la balcànica Pontevedro. El problema és que tots dos ja estaven enamorats l’un de l’altre quan eren joves, però no es van poder casar perquè ell era noble i ella no. Ara poden segellar llur amor a ritme de vals.

PROGRAMA
SEGONA PART

Isaac Galán – “Mi corazón no puede con la carga”, de M. Ortega
Mi corazón no puede con la carga és una cançó del compositor barceloní Miquel Ortega Pujol (1963), sobre uns versos del poeta d’Oriola (Alacant) Miguel Hernández.
Isaac Galán –  “El sampedrino”, de C. Guastavino
El sampedrino és una cançó pampeana. Un jove pastor recorda la seva San Pedro natal, a la província de Buenos Aires, mentre pastura el seu ramat; ni la bellesa del paisatge ni l’aroma de les flors que l’envolten no poden deslliurar-lo de l’enyorança que pateix ni del record de la seva estimada.
Anna Brull – “El cant dels ocells”, tradicional catalana
El cant dels ocells, tot i el seu aire melangiós, és una nadala. Pau Casals la va convertir en un cant a la llibertat, però també a la pau i a la concòrdia. Melangia, llibertat, pau i concòrdia són també les característiques que ens defineixen als catalans. 
Isaac Galán – El guitarrico – “La jota de Perico”, d’A. Pérez Soriano
El guitarrico és una sarsuela ambientada a l’Aragó, que es va estrenar l’any 1900, el dia del Pilar, precisament. El número més famós de l’obra i que encara es manté en el repertori és la jota que canta Perico, un baturrico que, amb l’ajut de la seva guitarra, entona un cant d’amor, un amor no correspost que el tortura com la Inquisició.
Anna Brull –  Cançó d’amor i de guerra – “En el Vallespir”, de R. Martínez Valls
Francina és la filla del Mestre Andreu, el forjador. L’Eloi, un dels seus aprenents, ha anat a la farga empès per l’amor de Francina. Mentre repica la campana en honor del Sant, Francina, en companyia de les noies, entona una sardana que canta les belleses del seu Vallespir natal.
Duo – Il Barbiere di Siviglia – “Dunque io son”, de G. Rossini
La pobra Rossina viu tancada amb pany i forrellat pel seu tutor, el vell Don Bartolo, que aspira a casar-se amb la noia. No és l’únic pretendent: el comte Almaviva, sota la falsa identitat de Lindoro, també l’estima. Figaro, el barber més astut de Sevilla, serà l’encarregat d’entrar a casa de Don Bartolo i posar en avís Rossina.
NOTES AL PROGRAMA DE MÀ: Josep Maria Rota Aleu

ANNA BRULL, mezzosoprano

Forma part la companyia de l’Òpera de Graz (Àustria) des del 2013 on ha interpretat més de 25 rols; entre els quals el Prinz Orlofsky al Ratpenat, Fàtima a l’Oberon de Weber, Maria de Buenos Aires d’Astor Piazzola, Donna Elvira al Don Giovanni de Mozart, la Marquesa Melibea al Viaggio a Reims de Rossini i Rosina al Barbiere di Siviglia, paper per el qual fou galardonada amb l’ “Österreichischer Musiktheaterpreis” com a millor artista revelació l’any 2017.
Va estudiar pedagogia del cant a l’ESMUC (Barcelona) i continua els estudis de cant líric al Conservatoire Royal de Bruxelles i al Conservatorio Tito Schipa di Lecce (Itàlia). Debuta a Lecce (Itàlia) com a Cherubino en l’Ópera de Mozart Les noces de Figaro, paper que interpreta tambè al Theater Hof a Alemanya. Seguint amb el repertori Mozartià actua a França al Teatre de Saint- Etienne com Annio en la Clemenza di Tito i interpreta la Zerlina a la Komische Oper de Berlin.
Entre els seus reconeixements destaca també el Premi de cant liric “Valerio Gentile” i el Premi Nacional de les Arts Italianes. Del seu repertori sinfonic cal destacar el debut al Musikverein de Viena interpretant les Folk songs de Luciano Berio sota la direcciò d’Oksana Lyniv. Ha interpretat tambè el Sheherezade de Ravel a Villach (Àustria) i las Siete Canciones Populares Españolas i el Amor Brujo de Manuel de Falla a la Ópera de Graz.

ISAAC GALÁN, baríton

Comença els seus estudis de Cant al Conservatori Professional de Música de la seva ciutat natal per, posteriorment, continuar amb ells a l’Escola Superior de Música Reina Sofia sota la direcció de Teresa Berganza, Tom Krause i Manuel Cid. També realitza durant un curs l’Operastudio al Teatre de l’Òpera de Zurich. Així mateix, ha estat finalista i premiat en diversos concursos internacionals com el Francesc Viñas o Manuel Ausensi a Barcelona, ​​o guanyador de el Premi de l’Públic en els Ambaixadors Lírics celebrat a Mont-real (Canadà).
Ha estat dirigit com a solista per prestigiosos directors com Lorin Maazel, Riccardo Muti, Zubin Metha, Ivor Bolton, Alberto Zedda, Ottavio Dantone, Philippe Entremont, Sir Andrew Davis, Jesús López Cobos, Dennis Russell Davies, Plácido Domingo, Andrea Battistoni o Bruno Campanella entre d’altres. Durant tres temporades ha estat solista al Landestheater de Linz, on ha cantat diferents rols com Fígaro a El barber de Sevilla, Comte en Les noces de Figaro, Lescaut a Manon, Orphee en Orphee de Philippe Glass, Testo a Il Combattimento di Tancredi i Clorinda de Monteverdi, Papageno a La Flauta Màgica o Malatesta a Don Pasquale.
En els últims anys Isaac Galán desenvolupa una important activitat operística a teatres com el Teatre Real de Madrid, el Gran Teatre de Liceu de Barcelona, ​​l’Òpera de Oviedo, el Teatre Colón de Buenos Aires, el Festival de Pentecosta a Salzburg, el Festival de Ravenna, l’Òpera de Montpeller, el Palau de les Arts València, el Teatre de la Zarzuela, el Teatre de la Maestranza o el Teatre Manoel Malta, Perez Galdós entre altres. També ha participat en importants produccions sota la direcció escènica de Krzysztof Warlikowski, Laurent Pelly, Chritoph Marthaler, E. Sagi, Vicent Boussard, Francisco Negrín, Giancarlo de l’Mònaco, Damiano Michieletto o Olivier Tambosi.
Com a cantant de concert ha actuat en sales com l’Auditori de Saragossa, el Auditori Nacional de Madrid, l’Auditori Baluard de Pamplona, ​​el Teatre Monumental de Madrid, l’Auditori de Lleida, Cité des Congress a Nantes i Angers o l’Auditori de Palma de Mallorca. A més, ha estat acompanyat per orquestres com l’Orchestre National des Pays de la Loire, l’Orquestra Simfònica de Balears, l’Orquestra Nacional de Espanya, l’Orquestra Simfònica de Navarra, l’Orquestra de la Comunitat de Madrid, el Grup Enigma de l’Auditori de Saragossa, l’Orquestra Simfònica de Sant Domingo o la Orquestra de la Universitat de València, Salzburg Camerata Orchestra.

JOSEP BUFORN, pianista

Nascut a Barcelona, estudia al Conservatori de Barcelona obtenint les màximes qualificacions i Premis d’Honor, a més de guanyar nombrosos premis en concursos de piano. Té una gran experiència com a repertorista, tasca que inicia als onze anys amb el Cor Vivaldi de Barcelona.
Actualment, és pianista titular de l’aula de cant del Palau de la Música Catalana i acompanyant del Cor Jove de l’Orfeó Català. Ha estat professor del Conservatori del Liceu i col.labora amb el Festival de Peralada, el Cor del Gran Teatre del Liceu, el Cor de Cambra del Palau i l’Orfeó Català.
Ocasionalment fa incursions en el món solista i ha estat enregistrat per RNE i Catalunya Música. Ha col.laborat amb formacions com l’OSV, la JONC o la Banda Municipal de Barcelona. Aquesta primavera ha debutat a la mítica sala del Carnegie Hall de N.Y. junt amb la flautista Elisabet Franch com a premi el seu Cd “Gypsy Airs”.

JOSEP M. ROTA, presentació

Josep Mª Rota Aleu, Tarragona, 1966. Filòleg clàssic. Professor de Llatí i Música a La Salle Tarragona i Institut superior de Ciències religioses Sant Fructuós. Productor i director teatral. Traductor de clàssics grecollatins. Cantaire i trombonista en diversos grups de música sacra i popular. Crític musical a les revistes Wagneriana i www.mundoclasico.com.
Conferenciant dels Amics dels Clàssics de Barcelona, Casa Werner de Barcelona, Amics de l’Òpera de Tarragona, Ajuntament de Tarragona, Biblioteca pública de Tarragona, Conservatori de Tarragona i Associació Setge de Tarragona. Compositor. Secretari del Col·lectiu de compositors de Tarragona. Obertura Plenitud, encàrrec de l’Orquestra Camerata XXI.
President de Joventuts musicals de Tarragona. Expresident de la Societat catalana de teatre grecollatí. Exvicepresident del grup de reconstrucció històrica Thaleia.