Descoberta una casa de cabdillatge del segle VI aC que pot explicar com es va jerarquitzar la cultura iber

L’Alberg Municipal Tivissa forma part del programa social ‘Vacances en família’ de la Generalitat de Catalunya.
20/05/2021

Descoberta una casa de cabdillatge del segle VI aC que pot explicar com es va jerarquitzar la cultura iber

Aquest matí a Tivissa (Ribera d’Ebre) s’han presentat els resultats de les excavacions al jaciment Kum-Castellet de Banyoles i també les grans troballes al Coll del Moro, de la Serra d’Almos.

Les excavacions s’emmarquen en el projecte de recerca quadriennal “Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (s.IX-I aC)” Investigador Principal: Rafel Jornet Niella.

Tal i com han explicat l’equip d’arqueòlegs, aquest any, s’ha excavat en dos jaciments arqueològics situats dins el terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre): El Coll del Moro de la Serra d’Almos (segle VI aC) i la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles (s. III aC).

En el darrer assentament (Castellet de Banyoles), es prou coneguda per ser la única ciutat ibèrica documentada (4,5 Ha) al curs inferior de l’Ebre. La UB hi està treballant consecutivament durant 24 anys. Els seus elements arquitectònics i urbans són equiparables a d’altres ciutats conegudes al mediterrani antic. La construcció de dues torres pentagonals que flanquegen l’entrada, la muralla de compartiments, les grans cases amb pati i rebedor ubicades en barris diferencials i els santuaris urbans en són un clar exemple. L’any passat es va localitzar una prova d’encuny de moneda amb la inscripció kum, fet que permet localitzar aquesta seca en l’enclavament del Castellet de Banyoles. El Castellet de Banyoles fou destruït a les darreries del segle III aC degut al context de la Segona Guerra Púnica que enfrontà Roma i Cartago. El 1937, Brull, Serra Ràfols i Vilaseca excaven les dues torres pentagonals situades a l’istme de la plataforma. Les excavacions continuen els anys 40 a partir de la torre sud deixant al descobert un conjunt d’habitacions que, amb el pas del temps, es va tornar a colgar. Aquest any s’ha reexcavat aquest sector d’uns 6000 m2 a tocar a les torres pentagonals, que ha permès recuperar i estudiar de nou les restes arqueològiques. La intervenció ha permès descobrir un nou tram de muralla que no es va documentar en les excavacions dels anys 40.

A l’EMD de la Serra d’Almos hi ha l’enclavament ibèric del Coll del Moro, situat a 1,5 km del poble, a la zona de les Moles. Aquesta és la segona campanya d’excavacions que hi desenvolupa la UB, amb l’objectiu de recuperar les restes arqueològiques excavades per Vilaseca durant els anys 50 del segle passat. En aquelles excavacions s’hi van localitzar restes constructives d’un poblat, un túmul funerari construït sobre dues habitacions, ceràmica ibèrica i restes òssies. En la campanya d’enguany s’ha delimitat l’assentament i s’han excavat quatre recintes de la part superior, a tocar amb les dues habitacions excavades per Vilaseca. En destaquem la bona conservació de les estructures, algunes d’elles amb més d’1.5 metres d’alçada sobre paviment. Es tracta d’un assentament fortificat amb una muralla perimetral estructurat per dos blocs constructius separats per un estret carrer longitudinal a l’extrem del turó. A la part més alta del tossal s’ubicava un sol edifici format per un mínim de cinc habitacions (de moment 4 excavades). D’aquestes habitacions s’ha recuperat una gran quantitat de peces arqueològiques senceres i arranjaments interns que ha permès establir les diverses funcions de l’edifici. Les habitacions defineixen funcionalitats diferents: un espai metal·lúrgic, un espai de cuina, un espai tèxtil i un espai de recepció o sala d’estar més gran i diàfan. Per la part est del turó, la més accessible, es construeix un bastió semicircular que fortificaria aquest edifici i alhora defensaria l’accés a l’assentament. A l’altre costat de carrer, i a una cota més baixa, hi ha una bateria de cases individuals, de més petites dimensions, excavades en gran part per Vilaseca.

Jornet explica: “L’avenç de la recerca sobre la cultura ibèrica al municipi de Tivissa assoleix un salt qualitatiu amb la incorporació de les excavacions de la Serra d’Almos, que permet incidir en un període menys conegut al territori, l’Ibèric Antic, que correspon al seu període formatiu.” En aquest període es consolida una estructura social jerarquitzada, que s’inicia durant la Primera Edat del Ferro, i on al capdamunt de la qual hi ha un segment molt minoritari de nobles que concentren poder i riqueses. Són el que es coneix en la anàlisi antropològica de la evolució social com els “big men” o “cabdills” que configuren els primers sistemes d’integració política, d’un abast territorial encara molt modest. Interpretem el Coll del Moro de la Serra d’Almos doncs, com un gran edifici fortificat on hi residiria una d’aquestes famílies dirigents, on hi emmagatzemarien productes propis i importats d’altres pobles de la mediterrània, elaborarien artesania i, organitzarien banquets i altres cerimònies en les quals el menjar i la beguda eren elements centrals, clau per reafirmar i perpetuar la seva posició privilegiada.

Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre ha destacat també l’alt nivell científic de l’equip que lidera la recerca al jaciment i “l’èxit” que suposa el treball conjunt de la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural amb la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Tivissa “per seguir aprofundint en el coneixement científic que tenim del Castellet de Banyoles i les noves troballes del Coll del Moro de la Serra d’Almos i en la seva divulgació a la societat catalana“. Aquesta és “la millor fórmula de preservar el patrimoni i, a la vegada, contribuir a la dinamització cultural i turística del territori“.

Des de l’Ajuntament de Tivissa, la seva alcaldessa, Montserrat Perelló, explica que “la coordinació amb les diferents administracions, i les inversions econòmiques que s’han dut a terme durant tants anys, dona els seus fruits tal com us presentem avui. Aquesta tasca ens porta a seguir treballant en aquests assentaments, descoberts a principis del s. XX, i que any rere any ens van donant més pistes de la importància que van tenir en el seu moment. Sense aquesta col·laboració continuada, avui no podríem anunciar els avenços a la ciutat ibèrica Kum-Castellet de Banyoles, ni les grans troballes del Coll del Moro, esperem que es pugui mantenir en el futur i que les inversions es tradueixin en nous projectes d’investigació i recerca arqueològica.

Per la seva banda, la presidenta de l’EMD de la Serra d’Almos, Lourdes Pena, ha manifestat la seva satisfacció perquè després de més de 50 anys sense cap intervenció, aquest any, el Coll del Moro ha entrat en el projecte de recerca quadriennal “Formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica al curs inferior de l’Ebre (s.IX-I aC)”, “això permetrà conèixer un patrimoni cultural important per a la Serra d’Almos”.

Així mateix, tan Perelló com Pena, han anunciat que s’iniciarà el procediment per declarar el jaciment del “Coll del Moro” de la Serra d’Almos BCIL (Bé Cultural d’Interès Local).